divendres, 6 d’abril de 2012

Després de la pluja

Ahir dijous, plegant de la feina, vaig poder anar a buscar motius fotogràfics diferents, ja que acabava de ploure, i el cel era gris, i molt ennuvolat, per tant no hi hauria ombres dures.

Vaig començar per aquest petit munt, amb els contrastos dels tres colors, un paisatge calmat.


Més a la dreta, hi ha aquesta gran masia, que trenca una mica la monotonia del paisatge.




Però caminant uns metres enrrere, vaig veure que podia millorar la composició si aprofitava el marc natural que m'oferien els pins a banda i banda, a més de deixar veure el camí, i amb la sort que va apareixer el sol entre els núvols, i li va donar una llum espectacular.


Les torres d'alta tensió sempre m'han agradat com a motiu fotogràfic, i aquí estan, la gran i la petita al costat, semblen desafiar el cel tempestuós amb la seva verticalitat, i el petit arbre de l'esquerra crec que trenca la horitzontalitat de l'horitzó. El podia haver eliminat, però m'hi agrada.


Una altra torre però en un indret més elevat, entre muntanyes, i enmig de les boires.



Una corba a l'esquerra

 Una corba a la dreta





















Realment la tarda era grisa i freda, he intentat captar l'atmosfera en aquest contrallum sense sol, amb aquest arbre centenari, que ha viscut molts i molts dies de pluja i de sol.


Vaig trobar un petit jardí amb uns testos i unes quantes plantes encara amb les gotes d'aigua de la pluja, i no em vaig poder resistir a fer algunes aproximacions, continuant amb l'argument de: després de la pluja.


Flors grogues, flors vermelloses.


Algunes vegades tinc dubtes de si deixar una fotografia en color o en blanc i negre... ja sé que he d'escollir, però, com en aquesta ocasió, em costa decidir-me per una de les dues.


Els fràgils pètals, com de paper, d'aquestes flors, s'han doblegat amb les gotes de la pluja en la flor de l'esquerra, mentre que la de la dreta es mostra esplèndida i delicada.


Aquesta pluja de primavera és la vida per les plantes, un detall de la flor plena de gotes, i un capoll tendre que espera el seu moment per convertir-se en una bonica flor, de pètals fràgils i colors suaus.


Com sempre, la càmera que porto amb mi cada dia, és la petita Nikon D3000 amb el Nikon 35mm f/1.8, per tant totes les fotografies estan fetes amb aquest equipament. Crec que hauria fet el mateix amb qualsevol altra càmera reflex i una lent equivalent.