martes, 30 de diciembre de 2014

Final d'any

Queda un dia per acabar aquest any 2014, canvi d'any, un any més passat i un any menys per passar. El balanç de l' any? segurament, un any interessant, he treballat molt, he llegit molt poc, no he fet res d'esport, he millorat l'equipament fotogràfic, i m'he enfrontat a diversos reptes personals, no hi ha hagut cap incident familiar tràgic però si moments durs.

Però això pot ser un any qualsevol, aquest any veig les coses de diferent manera, no totalment diferent, però si el suficientment diferent com per canviar una mica, he canviat algunes maneres de pensar, i per tant de veure les coses.

No sé el motiu, no hi ha un motiu, segurament hi ha un munt de coses, aspectes, experiències, que mica en mica, una a una, m'han fet reflexionar i canviar certs pensaments, actituds, idees.

En fi, s'acaba l'any, tot i que aquest ha anat prou bé, també és molt subjectiva  la opinió, i com que no sóc del tot conformista, espero que el proper any sigui encara millor.

Només una imatge, una ombra del que som, en certa manera uns desconeguts per nosaltres mateixos.



sábado, 6 de diciembre de 2014

Excursió al bosc

Avui ha sigut el primer dia de sortida seriosa amb la nova càmera i una òptica una mica peculiar, però que m'agrada bastant, equipament lleuger i prou versàtil com per anar amb aquest equip per tot arreu, en diuen equipament tot terreny d'això, no ho sé si ho és o no, a mi m'ha servit per veure que m'he d'acostumar a la nova equipació, no és tan ràpid com per treure'n grans conclusions en un dia, però les sensacions són molt bones.



Targetes de memòria (3)

No esta gens clar si és millor utilitzar un mètode o un altre per descarregar les targetes de memòria, això és com si preguntes si utilitzar filtre neutre o no, o utilitzar pasasol o no, o Nikon o Canon, o Sandisk o Lexar, o si els mitjons han de ser del mateix color tots dos o cada un d'un color diferent. Cada un la te la seva opinió, per tant, i com que no utilitzo filtres, sempre poso el parasol, m'agrada que el parell de mitjons siguin del mateix color, i els de Nikon fan un cable amb un terminal diferent per cada càmera, descarregaré les targetes de memòria amb un lector de targetes extern i configuraré la segona targeta a les càmeres com a backup de la primera.
Apa, ja esta decidit.

lunes, 3 de noviembre de 2014

Targetes de memòria (2)

Preocupat pel que em va passar amb una targeta, vaig postejar al foro de Nikonistas, i després de diversos comentaris, em vaig adonar que mai m'havia fallat cap targeta per dolenta que fos, i pensant què havia canviat, fa poc més de mig any que vaig deixar de descarregar els fitxers de la targeta directament de la càmera i vaig comprar un lector extern.... potser anar fregant els contactes de les targetes SD entre la càmera i el lector i tornar a la càmera i tornar al lector, no ho sé.

Tornaré a la meva rutina de descarregar les fotografies utilitzant el port usb o micro usb (depèn de la càmera) i no les tornaré a treure, a veure com va.

sábado, 25 de octubre de 2014

Casament i targetes de memòria

Vaig fer un reportatge de casament en dos dies, el primer el casament legal a l'ajuntament de Granollers i el segon amb els convidats al restaurant Can Oliver. Amb una temperatura més pròpia del mes de juliol que no pas d'octubre, crec que va quedar bastant digne el reportatge fotogràfic, amb no massa fotografies, però que transmetessin alguna cosa d'aquest dia irrepetible, cap posat artificial, i sobre la marxa anar fent, les típiques: a casa el nuvi, a casa la núvia, al saló de l'ajuntament, posant-se els anells, signant els nuvis i els testimonis els documents, les fotos de les dues cerimònies, les fotos de grup de les taules, res espectacular. Simplement intentar fer un reportatge on més que la perfecció tècnica, tingués més pes la emotivitat de cada imatge, ja que els nuvis recordaran el que sentien en cada moment.

Els instants d'emoció amb llàgrimes a la cara els vaig oblidar de fer primers plans que no m'agraden, ja es veuen els moments d'emoció sense caure en aquestes obvietats que a mi, particularment, com ja he dit, no m'agraden.

Repeteixo que tot va anar bé, alguna foto amb els ulls tancats podia haver utilitzat el disparo continu, i alguna foto una mica desenfocada, tres o quatre errors he detectat.

El moment més terrorífic per mi va ser quan ja s'estava acabant la jornada, amb la gent ballant, la càmera va deixar de funcionar i només deia "Card -error-" treu la bateria, posa la bateria, canvia la targeta d'una càmera a una altra, i cada vegada apareixia el mateix missatge d'error de targeta, en aquell moment realment em vaig posar nerviós de veritat, tot i que en una altra càmera em deia que no podia llegir la targeta, veia que les fotos que encara hi cabien eren unes 110 de les 600 que amb una targeta buida m'hi caben, o sigui que alguna cosa hi havia dins de la targeta.

Utilitzava com a cos principal una Nikon D7000 amb dues ranures i dues targetes SanDisk de 45 mb de velocitat de transferència, configurades com: quan s'ompli la primera targeta continua amb la segona, i és que mai saps quantes en faràs en aquests tipus d'aconteixements. Una vegada recuperada una certa calma, vaig veure que l'error de lectura era de la targeta de la segona ranura, que no havia fet servir per res, si la treia ja podia veure totes les fotos de la primera targeta sense més problema.
Vaig guardar la primera targeta amb les fotos del casament i vaig posar una targeta nova, vaig tirar la targeta que va morir i vaig continuar amb el reportatge.

I si hagués sigut a l'inrevés? hi han programes de recuperació de dades que potser les hauria salvat, però mai se sap. Quan llegeixo que s'han de portar moltes targetes de poca capacitat per anar canviant cada 100 fotos per exemple, tampoc m'acaba d'agradar la idea, ja que una d'aquestes targetes pot contenir les fotos de tota la cerimònia de casament pròpiament dita, la posada dels anells, els discursos, la signatura dels documents, i canvio de targeta i vaig a fer uns quants posats naturals dels nuvis per l'entorn. Llavors és un casament on hi haurà fotos de casa els nuvis vestint-se, fotos dels nuvis ja casats, i fotos del dinar i la festa, però hi faltarà la cerimònia del casament.

És molt difícil de pensar com evitar-ho, a més que les targetes eren relativament noves, i no esborro fotografies individuals, formatejo la tarjeta quan ja ho tinc tot a l'ordinador i en dos discs durs externs, coses que passen, i vaig tenir sort.

Ara m'he comprat dues targetes noves SanDisk de 80 mb de velocitat, ja que valen el mateix i he llençat l'altra targeta que no va fallar però que també la vaig comprar juntament amb l'altre. Per molt que he buscat no he trobat enlloc informació sobre la vida mitjana d'una targeta, em sembla que és un tema de: ara funciono, ara he deixat de funcionar, sense més, sense cap avís.

Apa, algunes fotos del casament.



domingo, 5 de octubre de 2014

Edició pel blanc i negre

En termes generals, la gent que veu les meves fotografies en blanc i negre els hi agrada el resultat.

Veig que algunes persones només treuen el color i ja estan contents amb el resultat, però les fotos en paper que estem acostumats a veure, no són el resultat de fer una fotografia en color i treure-li el color. El tipus de rodet fotogràfic de blanc i negre no te res a veure amb el de color, ni per les capes sensibles a la llum que te cada un, ni pel tractament de revelat que requereix fotografiar en color o en blanc i negre.

Per això crec que si volem apropar-nos una mica o bastant a aquelles còpies en paper fotogràfic de quan utilitzàvem  rodets de película hen de fer alguna cosa més que treure el color de la imatge.

Per exemple, un increment dels blans i un enfosquiment dels negres, és el principal, després ja es pot ajustar el contrast com es vulgui, i algunes vegades, jugar amb els colors en blanc i negre, per diferenciar la gama cromàtica semblant i aconseguir més gradació de tons en la imatge.

Bàsicament el que vull dir és que el blanc i negre en digital, no es pot reduir a la eliminació dels colors, ja que llavors poques vegades hi ha res negre i res blanc, tot plegat acostuma a ser gris.

Fa uns anys vaig fer aquest experiment amb una simple paret de totxanes, la primer en color, tal qual, tampoc m'interessava massa el resultat en color, la segona és idèntica només que eliminant el color, i la tercera esta treballada pensant en el blanc i negre. D'acord, li vaig posar un efecte de vinyeta que és una mica exagerat, però per explicar el que vull dir, ja serveix.





domingo, 7 de septiembre de 2014

Port de Tarragona

El Port de la ciutat de Tarragona esta molt bé per fer-hi una passejada amb bicicleta, a peu, corrent, o fent fotografies.



lunes, 25 de agosto de 2014

3


El número 3, sempre he llegit en llibres, articles i altres llocs de fotografia que és un bon número, si no el millor número, 3 arbres, 3 ocells, 3 "el que sigui" acostuma a funcionar. Com que jo no hi entenc en fotografia ni en regles, penso que 3 és un bon número de dits que et poden quedar en una ma després d'un accident i que aquesta encara pugui ser bastant operativa. Parlo dels 3 dits grans de la ma, però encara que fossin altres 3 dits, poden fer pinça i donar estabilitat per escriure i agafar objectes.
3 també pot ser el número d'una família i un fill, els progenitors i la perpetuació de l'espècie. No era a la Xina on fins fa poc només es podia tenir un únic fill? potser pensaven en el número 3.
Quantes històries són trilogies? 3 llibres, 3 obres, 3...


3 elements, com el conte dels 3 porquets i el llop, podem trobar molts exemples de la utilitat del 3 en fotografia, és una fotografia que moltes vegades resulta, "funciona", però també pot ser qualsevol altre número, jo, com que no hi entenc en fotografia, no em crec que l'horitzó no pot estar situat a la meitat de la imatge, no em crec que en un subjecte en moviment l'espai buit hagi d'estar en la direcció del moviment.
Pot ser que si, pot ser que no, depen del que es vulgui explicar, de les relacions entre els elements, o simplement, que no senzillament, de la intenció del fotògraf.
En fi, com totes les regles i convencions, el 3 és un bon aliat, un triangle pot ser un element d'unió molt potent, però no pas més que un 2 o un 7, tan sols és un número més.

viernes, 15 de agosto de 2014

Selva Aventura

Hi ha un bosc encantat, o millor dit, una serralada encantada, que es diu Montseny, o potser millor dir que m'encanta a mi, s'hi pot accedir des de diversos punts, avui hem anat per la banda més al nord, entre Viladrau i Sant Hilari Sacalm, és el Coll de Ravell, a Arbúcies, on a part de tenir un emblemàtic restaurant, interior i exterior, i de menjar-hi molt bé, hi ha un parc que com el seu nom diu, és ple d'aventures, és Selva Aventura, ara hi ha més parcs d'aquest tipus repartits per tot el territori, però aquest indret és fantàstic, i cada vegada hi fan més activitats.
Jo no hi participo, tinc els meus motius que ara no explicaré, però si que m'he apuntat a l'activitat "Camina Descalç", un món de sensacions al principi divertides, a la meitat ja penses si ha estat una bona elecció, i al final és terrible, caminant una hora i mitja per la muntanya descalç, amb pedres que es claven als peus com vidres, no obstant ho recomano i ho repetiria, fas una mica d'exercici i uns quants crits de dolor però val la pena pel relax del raspall amb aigua freda quan tornes és una glòria, et deixa com nou.
De fotografies mentre anava aguantant el mal dels peus poques, però alguna de la aventura penjats dels cables si que en tinc.
D'acord, podria haver fet alguna foto més dels peus de tots plegats, però no he tingut ànim... la última és la única.



jueves, 14 de agosto de 2014

Olot

Una escapada a Olot, anunciaven pluja i això m'agrada per fotografiar la Fageda, però quan vaig arribar ja no plovia, o sigui que vaig fer un parell de fotografies de la fageda i anar a veure l'exposició Olot Fotografia 2014 XI Biennal de la mostra internacional de fotografia. http://www.olotfotografia.cat/
Molt interessant, autors de molt diferents estils, temàtiques, formats, bon exercici per veure la feina d'altres fotògrafs actuals.



miércoles, 13 de agosto de 2014

Tarda a Caldes de Montbui acompanyat

Ahir vam anar al poble de Caldes de Montbui, coneguda per les seves aigües termals que brollen de la Font del Lleó a uns 74º C.
L'esglesia estava en obres i tancada, el safareig municipal també estava tancat i buit d'aigua, no vam poder fer les fotos que teniem al cap, tant se val, no només d'aigües termals viu el fotògraf, varem fer una petita excursió pels carrers del casc antic amb el company Xavier, equipats els dos amb els nostres respectius 50mm, per oblidar-nos del zoom i tenir les mateixes "eines" de treball.

Jo vaig fer unes 45 fotografies que es poden reduir enormement, però m'agraden les 45, aquí només hi poso les que trobo més interessants, abans de donar per acabada la breu sortida i anar a prendre un parell de cerveses ben fresques.



lunes, 11 de agosto de 2014

Subjectes oposats

Dos elements tant oposats com poden ser-ho les persones, una fotografia feta amb el macro a màxima aproximació i l'altre amb el tele a màxima distància amb un retall de 1:1 gairebé.

Què tenen en comú? en un principi pot semblar que res, ni tan sols el color, el format, res de res. Però hi ha un element comú, alguna cosa que els uneix, per distants i diferents que siguin, l'element comú és el fotògraf, que tant veu una cosa com l'altra, la visió és el que importa, no la visió òptica, si no la imatge que tenim al cap i que volem capturar. Han sorgit de la mateixa ment, entre aquests dos subjectes oposats hi ha tot un món per explorar i visualitzar, tot per fer encara.




domingo, 10 de agosto de 2014

Un matí qualsevol


Un matí de dissabte qualsevol, a 15 minuts de distància amb el cotxe, un petit poble, aparcar i mirar, 10 metres a la dreta, 10 metres a l'esquerra, hi ha un munt d'elements interessants pels meus ulls, contrastos, línies, s'ha de dir que el cel blau amb núvols blancs em va ajudar bastant a l'hora de fer els contrapicats.



viernes, 8 de agosto de 2014

Zoo de Barcelona

Hem anat al zoològic de Barcelona, entre la calor que feia, que tenen un grapat d'instal·lacions en obres per millorar els espais dels animals, que també podrien avisar a la web, no? tot plegat ha fet que sigui una visita ràpida, de no gaire més de dos hores, però tan s'hi val, ens ho hem passat bé i hem suat de valent.

 

miércoles, 6 de agosto de 2014

Regles en fotografia

La regla dels terços, la regla de l'horitzó, el número de Fibonacci, la regla daurada, els espais,  etc. només em diuen com s'han fet i com ens hem acostumat a veure moltes i moltes fotografies al llarg dels anys. Són regles de composició que poden ser molt correctes si les vols utilitzar, és a dir, si et són d'utilitat en una fotografia concreta.
No he trobat cap regla que parli d'horitzons no rectes, deu ser complicat saber el grau d'inclinació apropiat per una fotografia, ni de fer fotografies travessant un vidre brut amb la òptica més cara del món, ni de quina ha de ser la velocitat d'obturació o el moviment de la càmera per fer fotografies diferents, bé, diferents tampoc poden ser, ja que hi ha molta gent que fa fotografies no convencionals, que s'aparten del retrat fidel a la realitat o bàsicament descriptiu.
D'acord, cada fotografia és única, encara que sigui un retrat fidel a la realitat o no ho sigui, justament per això la realitat esta en la ment del fotògraf, de saber el que vol transmetre, de saber el que vol, de poder explicar el perquè d'una fotografia, llavors s'hi valen totes les regles, o més ben dit, s'hi val tot.
Pel meu estil personal, més que la tècnica, i posterior edició, és molt important captar el que penso en un primer instant, puc retallar una mica, puc eliminar un parell de coses sense importància, però sense influir en el missatge.
Per exemple els Àrabs escriuen i llegeixen de dreta a esquerra, els que no som àrabs escrivim i llegim d'esquerra a dreta, però el contingut de les paraules, de les frases, del relat, és el mateix.
Les regles no són per mi més que un hàbit que hem après a base de veure milers de fotografies composades de la mateixa manera, cosa que no és dolenta en si mateixa, però, quan vols fer coses diferents, no és fàcil, ja que no és necessàriament l'estètica el més important, si no la visió que un te d'un fet, cosa, element o persona en un moment concret.
Tot això és molt difícil, gairebé impossible d'explicar, només a base de fer moltes fotografies es pot captar el què funciona millor per una fotografia, i només per un mateix, les opinions sempre són benvingudes i analitzades.

Un instant jugant amb el monopatí, no acostumo a mostrar tota la escena, prefereixo donar un inici a una història que l'espectador desenvolupi com més li agradi, es podria dir que es tracta d'una complicitat entre el fotògraf i l'espectador.

No sempre és d'aquesta manera, hi ha vegades que vull ser descriptiu i llavors utilitzo altres mètodes. En fi, que la fotografia dona plena llibertat per fer el que vulguem, les normes són la imaginació pròpia de cada un.


martes, 5 de agosto de 2014

Vacances d'estiu.

Al final han arribat, ja estic de vacances, acabo de contestar el darrer e-mail de la feina i ja porto dos dies fent bricolatge a casa de coses endarrerides, visites per fer revisions anuals d'aparells d'aigua, canvi de neumàtics, i posar una mica d'ordre en general. O sigui que ara començo vacances oficialment.

Per que serveixen les vacances? per viatjar? és una opció però no és una obligació. Per descansar? si, més ben dit per desconnectar de la rutina diària, fer altres coses, descans actiu, no mirar la tele, llegir, deixar l'ordinador, mirar fires i mercats on aprofitar per anar a passejar, uns dies fora de casa també són benvinguts, però no cal anar molt lluny

Sense presses, al meu ritme, durant tres setmanes faré el que em vingui de gust, quan em vingui de gust.


domingo, 20 de julio de 2014

Estiu


L'estiu, la calor, el cansament, el sol del migdia, com l'estat d'ànim es veu afectat per aquests factors?, descansar, dormir una mica, els dies són llargs, donen per fer moltes coses, si en tenim ganes, es clar.

domingo, 6 de julio de 2014

jueves, 3 de julio de 2014

Cingles del Bertí

Una sèrie de 20 fotografies preparades per una exposició o per un e-book que mai es va fer.
(Clic amb el botó dret del ratolí sobre una imatge i escollir obre la imatge en una finestra nova per fer zoom)

A series of 20 photographs prepared for an exhibition or an e-book that was never made.
(Click the right mouse button on an image and choose open image in a new window to zoom)




miércoles, 25 de junio de 2014

Festivals de Dansa de FDC i Interdansa

També he estat bastant ocupat els dos caps de setmana passats fent el reportatge de fi de curs de les escoles: Fit Dance Company "FDC" de Barcelona, molt recomanable si us agrada la dansa de tot tipus i viviu a la ciutat, i del Club de Ball Esportiu La Garriga "Interdansa", també molt recomanable si us agrada la dansa de tot tipus, balls de saló, funky, contemporani, flamenco, remix, jazz, i viviu pels voltants de La Garriga, en els dos casos, crec que no es pot trobar millors escoles, més dinàmiques i amb un professorat perfectament preparat, tant tècnica com personalment.

No enganxo cap fotografia a aquesta entrada ja que es poden trobar fàcilment en l'apartat d'àlbums de fotos i un parell de mini-clips que estan a l'apartat de vídeos a Vimeo.

TramuntanArt 2014

Aquest any també vaig participar en la mostra d'art dedicada al vent de tramuntana que organitza en Carles Bros a la població empordanesa de Port de la Selva, però per motius personals no vaig poder-hi anar. Uns amics fotògrafs em van penjar les fotos en el seu lloc d'exposició.
La vaig dedicar als núvols que es formen amb el canvi de pressió atmosfèrica que precedeix la tramuntana, i volen ser un homenatge a la persistència a no desfer-se i desaparèixer quan bufa el fort vent del nord.






martes, 3 de junio de 2014

Exposició de Jazz a l'AFA

El passat dissabte es va inaugurar una nova exposició fotogràfica dedicada al jazz, hi vaig participar amb unes quantes fotografies, aquest és un extens resum.



martes, 15 de abril de 2014

Montseny

Sempre és gratificant una excursió per el Montseny, en aquesta ocasió del restaurant L'Avet Blau a una font que hi ha uns kilòmetres més amunt. Arrels i més arrels ben fusionades amb el terra on es claven, molts anys d'història silenciosa hi ha aquí.



domingo, 9 de marzo de 2014

L'Ametlla de Merola

Una sortida de l'Associació Fotogràfica de l'Ametlla del Vallès a visitar altres pobles que comencin amb el topònim "L'Ametlla", ha estat l'Ametlla de Merola i l'Ametlla de Casserres, algunes imatges que he fet de les dues poblacions amb la creació de les colònies tèxtils a la llera del riu Llobregat.



sábado, 22 de febrero de 2014

Ametllers florits





Els ametllers ja estan tots ben florits, un indici de que l'hivern es va apropant a la seva fi i la primavera ja vol treure el nas, encara queden dies d'hivern, però no arriba a un mes, dels aproximadament 90 dies que té cada estació de l'any. No ens donarem compte que ja tornarem a vestir amb màniga curta.