dilluns, 25 d’agost de 2014

3


El número 3, sempre he llegit en llibres, articles i altres llocs de fotografia que és un bon número, si no el millor número, 3 arbres, 3 ocells, 3 "el que sigui" acostuma a funcionar. Com que jo no hi entenc en fotografia ni en regles, penso que 3 és un bon número de dits que et poden quedar en una ma després d'un accident i que aquesta encara pugui ser bastant operativa. Parlo dels 3 dits grans de la ma, però encara que fossin altres 3 dits, poden fer pinça i donar estabilitat per escriure i agafar objectes.
3 també pot ser el número d'una família i un fill, els progenitors i la perpetuació de l'espècie. No era a la Xina on fins fa poc només es podia tenir un únic fill? potser pensaven en el número 3.
Quantes històries són trilogies? 3 llibres, 3 obres, 3...


3 elements, com el conte dels 3 porquets i el llop, podem trobar molts exemples de la utilitat del 3 en fotografia, és una fotografia que moltes vegades resulta, "funciona", però també pot ser qualsevol altre número, jo, com que no hi entenc en fotografia, no em crec que l'horitzó no pot estar situat a la meitat de la imatge, no em crec que en un subjecte en moviment l'espai buit hagi d'estar en la direcció del moviment.
Pot ser que si, pot ser que no, depen del que es vulgui explicar, de les relacions entre els elements, o simplement, que no senzillament, de la intenció del fotògraf.
En fi, com totes les regles i convencions, el 3 és un bon aliat, un triangle pot ser un element d'unió molt potent, però no pas més que un 2 o un 7, tan sols és un número més.

divendres, 15 d’agost de 2014

Selva Aventura

Hi ha un bosc encantat, o millor dit, una serralada encantada, que es diu Montseny, o potser millor dir que m'encanta a mi, s'hi pot accedir des de diversos punts, avui hem anat per la banda més al nord, entre Viladrau i Sant Hilari Sacalm, és el Coll de Ravell, a Arbúcies, on a part de tenir un emblemàtic restaurant, interior i exterior, i de menjar-hi molt bé, hi ha un parc que com el seu nom diu, és ple d'aventures, és Selva Aventura, ara hi ha més parcs d'aquest tipus repartits per tot el territori, però aquest indret és fantàstic, i cada vegada hi fan més activitats.
Jo no hi participo, tinc els meus motius que ara no explicaré, però si que m'he apuntat a l'activitat "Camina Descalç", un món de sensacions al principi divertides, a la meitat ja penses si ha estat una bona elecció, i al final és terrible, caminant una hora i mitja per la muntanya descalç, amb pedres que es claven als peus com vidres, no obstant ho recomano i ho repetiria, fas una mica d'exercici i uns quants crits de dolor però val la pena pel relax del raspall amb aigua freda quan tornes és una glòria, et deixa com nou.
De fotografies mentre anava aguantant el mal dels peus poques, però alguna de la aventura penjats dels cables si que en tinc.
D'acord, podria haver fet alguna foto més dels peus de tots plegats, però no he tingut ànim... la última és la única.



dijous, 14 d’agost de 2014

Olot

Una escapada a Olot, anunciaven pluja i això m'agrada per fotografiar la Fageda, però quan vaig arribar ja no plovia, o sigui que vaig fer un parell de fotografies de la fageda i anar a veure l'exposició Olot Fotografia 2014 XI Biennal de la mostra internacional de fotografia. http://www.olotfotografia.cat/
Molt interessant, autors de molt diferents estils, temàtiques, formats, bon exercici per veure la feina d'altres fotògrafs actuals.



dimecres, 13 d’agost de 2014

Tarda a Caldes de Montbui acompanyat

Ahir vam anar al poble de Caldes de Montbui, coneguda per les seves aigües termals que brollen de la Font del Lleó a uns 74º C.
L'esglesia estava en obres i tancada, el safareig municipal també estava tancat i buit d'aigua, no vam poder fer les fotos que teniem al cap, tant se val, no només d'aigües termals viu el fotògraf, varem fer una petita excursió pels carrers del casc antic amb el company Xavier, equipats els dos amb els nostres respectius 50mm, per oblidar-nos del zoom i tenir les mateixes "eines" de treball.

Jo vaig fer unes 45 fotografies que es poden reduir enormement, però m'agraden les 45, aquí només hi poso les que trobo més interessants, abans de donar per acabada la breu sortida i anar a prendre un parell de cerveses ben fresques.



dilluns, 11 d’agost de 2014

Subjectes oposats

Dos elements tant oposats com poden ser-ho les persones, una fotografia feta amb el macro a màxima aproximació i l'altre amb el tele a màxima distància amb un retall de 1:1 gairebé.

Què tenen en comú? en un principi pot semblar que res, ni tan sols el color, el format, res de res. Però hi ha un element comú, alguna cosa que els uneix, per distants i diferents que siguin, l'element comú és el fotògraf, que tant veu una cosa com l'altra, la visió és el que importa, no la visió òptica, si no la imatge que tenim al cap i que volem capturar. Han sorgit de la mateixa ment, entre aquests dos subjectes oposats hi ha tot un món per explorar i visualitzar, tot per fer encara.




diumenge, 10 d’agost de 2014

Un matí qualsevol


Un matí de dissabte qualsevol, a 15 minuts de distància amb el cotxe, un petit poble, aparcar i mirar, 10 metres a la dreta, 10 metres a l'esquerra, hi ha un munt d'elements interessants pels meus ulls, contrastos, línies, s'ha de dir que el cel blau amb núvols blancs em va ajudar bastant a l'hora de fer els contrapicats.



divendres, 8 d’agost de 2014

Zoo de Barcelona

Hem anat al zoològic de Barcelona, entre la calor que feia, que tenen un grapat d'instal·lacions en obres per millorar els espais dels animals, que també podrien avisar a la web, no? tot plegat ha fet que sigui una visita ràpida, de no gaire més de dos hores, però tan s'hi val, ens ho hem passat bé i hem suat de valent.

 

dimecres, 6 d’agost de 2014

Regles en fotografia

La regla dels terços, la regla de l'horitzó, el número de Fibonacci, la regla daurada, els espais,  etc. només em diuen com s'han fet i com ens hem acostumat a veure moltes i moltes fotografies al llarg dels anys. Són regles de composició que poden ser molt correctes si les vols utilitzar, és a dir, si et són d'utilitat en una fotografia concreta.
No he trobat cap regla que parli d'horitzons no rectes, deu ser complicat saber el grau d'inclinació apropiat per una fotografia, ni de fer fotografies travessant un vidre brut amb la òptica més cara del món, ni de quina ha de ser la velocitat d'obturació o el moviment de la càmera per fer fotografies diferents, bé, diferents tampoc poden ser, ja que hi ha molta gent que fa fotografies no convencionals, que s'aparten del retrat fidel a la realitat o bàsicament descriptiu.
D'acord, cada fotografia és única, encara que sigui un retrat fidel a la realitat o no ho sigui, justament per això la realitat esta en la ment del fotògraf, de saber el que vol transmetre, de saber el que vol, de poder explicar el perquè d'una fotografia, llavors s'hi valen totes les regles, o més ben dit, s'hi val tot.
Pel meu estil personal, més que la tècnica, i posterior edició, és molt important captar el que penso en un primer instant, puc retallar una mica, puc eliminar un parell de coses sense importància, però sense influir en el missatge.
Per exemple els Àrabs escriuen i llegeixen de dreta a esquerra, els que no som àrabs escrivim i llegim d'esquerra a dreta, però el contingut de les paraules, de les frases, del relat, és el mateix.
Les regles no són per mi més que un hàbit que hem après a base de veure milers de fotografies composades de la mateixa manera, cosa que no és dolenta en si mateixa, però, quan vols fer coses diferents, no és fàcil, ja que no és necessàriament l'estètica el més important, si no la visió que un te d'un fet, cosa, element o persona en un moment concret.
Tot això és molt difícil, gairebé impossible d'explicar, només a base de fer moltes fotografies es pot captar el què funciona millor per una fotografia, i només per un mateix, les opinions sempre són benvingudes i analitzades.

Un instant jugant amb el monopatí, no acostumo a mostrar tota la escena, prefereixo donar un inici a una història que l'espectador desenvolupi com més li agradi, es podria dir que es tracta d'una complicitat entre el fotògraf i l'espectador.

No sempre és d'aquesta manera, hi ha vegades que vull ser descriptiu i llavors utilitzo altres mètodes. En fi, que la fotografia dona plena llibertat per fer el que vulguem, les normes són la imaginació pròpia de cada un.


dimarts, 5 d’agost de 2014

Vacances d'estiu.

Al final han arribat, ja estic de vacances, acabo de contestar el darrer e-mail de la feina i ja porto dos dies fent bricolatge a casa de coses endarrerides, visites per fer revisions anuals d'aparells d'aigua, canvi de neumàtics, i posar una mica d'ordre en general. O sigui que ara començo vacances oficialment.

Per que serveixen les vacances? per viatjar? és una opció però no és una obligació. Per descansar? si, més ben dit per desconnectar de la rutina diària, fer altres coses, descans actiu, no mirar la tele, llegir, deixar l'ordinador, mirar fires i mercats on aprofitar per anar a passejar, uns dies fora de casa també són benvinguts, però no cal anar molt lluny

Sense presses, al meu ritme, durant tres setmanes faré el que em vingui de gust, quan em vingui de gust.