dissabte, 25 d’octubre de 2014

Casament i targetes de memòria

Vaig fer un reportatge de casament en dos dies, el primer el casament legal a l'ajuntament de Granollers i el segon amb els convidats al restaurant Can Oliver. Amb una temperatura més pròpia del mes de juliol que no pas d'octubre, crec que va quedar bastant digne el reportatge fotogràfic, amb no massa fotografies, però que transmetessin alguna cosa d'aquest dia irrepetible, cap posat artificial, i sobre la marxa anar fent, les típiques: a casa el nuvi, a casa la núvia, al saló de l'ajuntament, posant-se els anells, signant els nuvis i els testimonis els documents, les fotos de les dues cerimònies, les fotos de grup de les taules, res espectacular. Simplement intentar fer un reportatge on més que la perfecció tècnica, tingués més pes la emotivitat de cada imatge, ja que els nuvis recordaran el que sentien en cada moment.

Els instants d'emoció amb llàgrimes a la cara els vaig oblidar de fer primers plans que no m'agraden, ja es veuen els moments d'emoció sense caure en aquestes obvietats que a mi, particularment, com ja he dit, no m'agraden.

Repeteixo que tot va anar bé, alguna foto amb els ulls tancats podia haver utilitzat el disparo continu, i alguna foto una mica desenfocada, tres o quatre errors he detectat.

El moment més terrorífic per mi va ser quan ja s'estava acabant la jornada, amb la gent ballant, la càmera va deixar de funcionar i només deia "Card -error-" treu la bateria, posa la bateria, canvia la targeta d'una càmera a una altra, i cada vegada apareixia el mateix missatge d'error de targeta, en aquell moment realment em vaig posar nerviós de veritat, tot i que en una altra càmera em deia que no podia llegir la targeta, veia que les fotos que encara hi cabien eren unes 110 de les 600 que amb una targeta buida m'hi caben, o sigui que alguna cosa hi havia dins de la targeta.

Utilitzava com a cos principal una Nikon D7000 amb dues ranures i dues targetes SanDisk de 45 mb de velocitat de transferència, configurades com: quan s'ompli la primera targeta continua amb la segona, i és que mai saps quantes en faràs en aquests tipus d'aconteixements. Una vegada recuperada una certa calma, vaig veure que l'error de lectura era de la targeta de la segona ranura, que no havia fet servir per res, si la treia ja podia veure totes les fotos de la primera targeta sense més problema.
Vaig guardar la primera targeta amb les fotos del casament i vaig posar una targeta nova, vaig tirar la targeta que va morir i vaig continuar amb el reportatge.

I si hagués sigut a l'inrevés? hi han programes de recuperació de dades que potser les hauria salvat, però mai se sap. Quan llegeixo que s'han de portar moltes targetes de poca capacitat per anar canviant cada 100 fotos per exemple, tampoc m'acaba d'agradar la idea, ja que una d'aquestes targetes pot contenir les fotos de tota la cerimònia de casament pròpiament dita, la posada dels anells, els discursos, la signatura dels documents, i canvio de targeta i vaig a fer uns quants posats naturals dels nuvis per l'entorn. Llavors és un casament on hi haurà fotos de casa els nuvis vestint-se, fotos dels nuvis ja casats, i fotos del dinar i la festa, però hi faltarà la cerimònia del casament.

És molt difícil de pensar com evitar-ho, a més que les targetes eren relativament noves, i no esborro fotografies individuals, formatejo la tarjeta quan ja ho tinc tot a l'ordinador i en dos discs durs externs, coses que passen, i vaig tenir sort.

Ara m'he comprat dues targetes noves SanDisk de 80 mb de velocitat, ja que valen el mateix i he llençat l'altra targeta que no va fallar però que també la vaig comprar juntament amb l'altre. Per molt que he buscat no he trobat enlloc informació sobre la vida mitjana d'una targeta, em sembla que és un tema de: ara funciono, ara he deixat de funcionar, sense més, sense cap avís.

Apa, algunes fotos del casament.



diumenge, 5 d’octubre de 2014

Edició pel blanc i negre

En termes generals, la gent que veu les meves fotografies en blanc i negre els hi agrada el resultat.

Veig que algunes persones només treuen el color i ja estan contents amb el resultat, però les fotos en paper que estem acostumats a veure, no són el resultat de fer una fotografia en color i treure-li el color. El tipus de rodet fotogràfic de blanc i negre no te res a veure amb el de color, ni per les capes sensibles a la llum que te cada un, ni pel tractament de revelat que requereix fotografiar en color o en blanc i negre.

Per això crec que si volem apropar-nos una mica o bastant a aquelles còpies en paper fotogràfic de quan utilitzàvem  rodets de película hen de fer alguna cosa més que treure el color de la imatge.

Per exemple, un increment dels blans i un enfosquiment dels negres, és el principal, després ja es pot ajustar el contrast com es vulgui, i algunes vegades, jugar amb els colors en blanc i negre, per diferenciar la gama cromàtica semblant i aconseguir més gradació de tons en la imatge.

Bàsicament el que vull dir és que el blanc i negre en digital, no es pot reduir a la eliminació dels colors, ja que llavors poques vegades hi ha res negre i res blanc, tot plegat acostuma a ser gris.

Fa uns anys vaig fer aquest experiment amb una simple paret de totxanes, la primer en color, tal qual, tampoc m'interessava massa el resultat en color, la segona és idèntica només que eliminant el color, i la tercera esta treballada pensant en el blanc i negre. D'acord, li vaig posar un efecte de vinyeta que és una mica exagerat, però per explicar el que vull dir, ja serveix.