diumenge, 19 d’abril de 2015

Comunicació Visual

La fotografia és un llenguatge de comunicació no verbal, també pot ser un art segons algunes persones, però bàsicament ens serveix per comunicar-nos, donar i rebre informació. Per exemple, una foto familiar és un record, un moment que ja no tornarà, com si haguéssim escrit en un tros de paper una frase, una fotografia també pot ser coneixement, una fotografia del pol sud, segurament no hi aniré mai al pol sud, però podré dir que "l'he vist" gràcies als ulls d'una altra persona, menys és res.

Quan algú mira una fotografia hi interacciona, potser intenta mirar-la amb una visió objectiva, la composició és la que hauria de ser? si no ho és, te algun motiu interessant per trencar les normes?, aporta alguna cosa el desenfocament o l'enfocament? el color distreu? i així durant una estona, però si només s'analitza una fotografia d'aquesta manera, mai ens arribarà a dir res de res, és com si en un llibre hi mirem si les comes i punts estan al seu lloc, si la ortografia és correcte, si les expressions estan ben construïdes.

Però una foto no es pot mirar mai només objectivament, la visió subjectiva fa que la veiem i la interpretem segons les nostres experiències i records, sempre hi és, per sort, aquesta visió és la que ens farà trobar una fotografia interessant, enginyosa, avorrida, especial, desagradable, ignorar-la, o recordar-la.

La fotografia és sempre comunicació visual al final.