dijous, 31 de desembre de 2015

El Pont del Petroli, a Badalona

Aquesta platja i aquest pont són un dels més fotografiats del litoral català, per fer anuncis, reportatges, mil i una coses, per això s'hi havia d'anar aviat, llevar-se a les 5 del matí, per veure si teniem sort amb el cel i podíem tenir un cel decent, i poca gent, de fet érem 5 pescadors, nosaltres 3 i uns altres 5 fotògrafs, almenys no ens molestavem els uns als altres.

El pont del petroli en te poc ja de petroli, era un pantalà de descàrrega de combustible provinent de les refineries de Tarragona, per la zona industrial de Badalona, molt més econòmic que el transport terrestre, al 1990 es va deixar d'utilitzar i es va convertir en un indret per practicar submarinisme i fotografia a la zona, actualment esta restaurat i funciona com a extensió del passeig marítim de Badalona i mirador, propietat de l'Ajuntament, a més, te una utilitat científica tant metereologica com oceanogràfica.

A tocar hi ha la fàbrica d'anís "Anís del Mono", amb renom internacional. No és d'estranyar doncs si la gent li fa fotografies a l'estàtua de bronze del mono mirant'se l'ampolla d'anís com Hamlet mirant la calavera i pensat -ser o no ser-



dimecres, 30 de desembre de 2015

Buscant la boira baixa

Amb una mica de retràs per posar al dia aquest blog, em queda pendent una sortida matinal no fa gaires dies, en un lloc emblemàtic per poder disfrutar d'una hora blava i una sortida de sol matinera com és el Santuari dels Munts, des del qual es domina tota la plana de Vic, amb vistes des de Montserrat al Pedraforca i pre pirineus.

Val a dir que ni hi va haver-hi tanta boira baixa com esperava, i que vam arribar una hora tard, com a mínim, per tant, la hora blava ja va passar, i ens vam acontentar amb una sortida de sol i una mica de boirina, menys és res!

Un bon esmorzar i cap a les parts baixes de la plana de Vic, a Roda de Ter, on al costat del riu encara aguantava la humitat i la fredor de la boira baixa.


 

Museu de Granollers, Jordi Benito

Per casualitat vam anar a parar a una exposició itinerant de l'artista conceptual Jordi Benito i Verdaguer, nascut a Granollers al 1951 i mort a Barcelona al 2008. No el coneixia abans, per això esta bé que hi hagi exposicions itinerants, així s'aprenen coses. Tot i que el que m'hauria agradat seria poder parlar amb l'home sobre la seva visió que el portava a aquella radicalitat d'expressió.

Com a analfabet artístic, no vaig entendre gran cosa. Després de mirar i buscar una mica per sobre, segueixo sense entendre gran cosa, les crítiques són un grapat d'adjectius que no entenc, així com les seves obsessions que el porten a fer el que fa, per tant, sense més coneixement, un petit reflex de com vaig interpretar la visita al museu, per cert, un espai molt ben pensat i dissenyat per al que és.

El començament va ser normal, però a mida que anava veient l'exposició em va anar canviant la manera de retratar.




dijous, 10 de desembre de 2015