Pere Ferrer

El número 3, sempre he llegit en llibres, articles i altres llocs de fotografia que és un bon número, si no el millor número, 3 arbres, 3 ocells, 3 "el que sigui" acostuma a funcionar. Com que jo no hi entenc en fotografia ni en regles, penso que 3 és un bon número de dits que et poden quedar en una ma després d'un accident i que aquesta encara pugui ser bastant operativa. Parlo dels 3 dits grans de la ma, però encara que fossin altres 3 dits, poden fer pinça i donar estabilitat per escriure i agafar objectes. 3 també pot ser el número d'una família i un fill, els progenitors i la perpetuació de l'espècie. No era a la Xina on fins fa poc només es podia tenir un únic fill? potser pensaven en el número 3. Quantes històries són trilogies? 3 llibres, 3 obres, 3... 3 elements, com el conte dels 3 porquets i el llop, podem trobar molts exemples de la utilitat del 3 en fotografia, és una fotografia que moltes vegades resulta, "funciona", però també po...

Hi ha un bosc encantat, o millor dit, una serralada encantada, que es diu Montseny, o potser millor dir que m'encanta a mi, s'hi pot accedir des de diversos punts, avui hem anat per la banda més al nord, entre Viladrau i Sant Hilari Sacalm, és el Coll de Ravell, a Arbúcies, on a part de tenir un emblemàtic restaurant, interior i exterior, i de menjar-hi molt bé, hi ha un parc que com el seu nom diu, és ple d'aventures, és  Selva Aventura , ara hi ha més parcs d'aquest tipus repartits per tot el territori, però aquest indret és fantàstic, i cada vegada hi fan més activitats. Jo no hi participo, tinc els meus motius que ara no explicaré, però si que m'he apuntat a l'activitat "Camina Descalç", un món de sensacions al principi divertides, a la meitat ja penses si ha estat una bona elecció, i al final és terrible, caminant una hora i mitja per la muntanya descalç, amb pedres que es claven als peus com vidres, no obstant ho recomano i ho repetiria, fas una...

Una escapada a Olot, anunciaven pluja i això m'agrada per fotografiar la Fageda, però quan vaig arribar ja no plovia, o sigui que vaig fer un parell de fotografies de la fageda i anar a veure l'exposició Olot Fotografia 2014 XI Biennal de la mostra internacional de fotografia.  http://www.olotfotografia.cat/ Molt interessant, autors de molt diferents estils, temàtiques, formats, bon exercici per veure la feina d'altres fotògrafs actuals.

Ahir vam anar al poble de Caldes de Montbui, coneguda per les seves aigües termals que brollen de la Font del Lleó a uns 74º C. L'esglesia estava en obres i tancada, el safareig municipal també estava tancat i buit d'aigua, no vam poder fer les fotos que teniem al cap, tant se val, no només d'aigües termals viu el fotògraf, varem fer una petita excursió pels carrers del casc antic amb el company Xavier, equipats els dos amb els nostres respectius 50mm, per oblidar-nos del zoom i tenir les mateixes "eines" de treball. Jo vaig fer unes 45 fotografies que es poden reduir enormement, però m'agraden les 45, aquí només hi poso les que trobo més interessants, abans de donar per acabada la breu sortida i anar a prendre un parell de cerveses ben fresques.

Dos elements tant oposats com poden ser-ho les persones, una fotografia feta amb el macro a màxima aproximació i l'altre amb el tele a màxima distància amb un retall de 1:1 gairebé. Què tenen en comú? en un principi pot semblar que res, ni tan sols el color, el format, res de res. Però hi ha un element comú, alguna cosa que els uneix, per distants i diferents que siguin, l'element comú és el fotògraf, que tant veu una cosa com l'altra, la visió és el que importa, no la visió òptica, si no la imatge que tenim al cap i que volem capturar. Han sorgit de la mateixa ment, entre aquests dos subjectes oposats hi ha tot un món per explorar i visualitzar, tot per fer encara.

Un matí de dissabte qualsevol, a 15 minuts de distància amb el cotxe, un petit poble, aparcar i mirar, 10 metres a la dreta, 10 metres a l'esquerra, hi ha un munt d'elements interessants pels meus ulls, contrastos, línies, s'ha de dir que el cel blau amb núvols blancs em va ajudar bastant a l'hora de fer els contrapicats.

Hem anat al zoològic de Barcelona, entre la calor que feia, que tenen un grapat d'instal·lacions en obres per millorar els espais dels animals, que també podrien avisar a la web, no? tot plegat ha fet que sigui una visita ràpida, de no gaire més de dos hores, però tan s'hi val, ens ho hem passat bé i hem suat de valent.  

La regla dels terços, la regla de l'horitzó, el número de Fibonacci, la regla daurada, els espais,  etc. només em diuen com s'han fet i com ens hem acostumat a veure moltes i moltes fotografies al llarg dels anys. Són regles de composició que poden ser molt correctes si les vols utilitzar, és a dir, si et són d'utilitat en una fotografia concreta. No he trobat cap regla que parli d'horitzons no rectes, deu ser complicat saber el grau d'inclinació apropiat per una fotografia, ni de fer fotografies travessant un vidre brut amb la òptica més cara del món, ni de quina ha de ser la velocitat d'obturació o el moviment de la càmera per fer fotografies diferents, bé, diferents tampoc poden ser, ja que hi ha molta gent que fa fotografies no convencionals, que s'aparten del retrat fidel a la realitat o bàsicament descriptiu. D'acord, cada fotografia és única, encara que sigui un retrat fidel a la realitat o no ho sigui, justament per això la realitat esta en la ...

Al final han arribat, ja estic de vacances, acabo de contestar el darrer e-mail de la feina i ja porto dos dies fent bricolatge a casa de coses endarrerides, visites per fer revisions anuals d'aparells d'aigua, canvi de neumàtics, i posar una mica d'ordre en general. O sigui que ara començo vacances oficialment. Per que serveixen les vacances? per viatjar? és una opció però no és una obligació. Per descansar? si, més ben dit per desconnectar de la rutina diària, fer altres coses, descans actiu, no mirar la tele, llegir, deixar l'ordinador, mirar fires i mercats on aprofitar per anar a passejar, uns dies fora de casa també són benvinguts, però no cal anar molt lluny Sense presses, al meu ritme, durant tres setmanes faré el que em vingui de gust, quan em vingui de gust.