Pere Ferrer

  Estimat porquet, tu que neixes en llibertat després de 3 mesos 3 setmanes i 3 dies de gestació, que vas amunt i avall amb la teva piara, tu que després de 100 dies et diuen marrano i et passeges pels boscos buscan menjar i enfortint la musculatura, tu que als 5 mesos ets un primal, ara disfrutes de l'esplendor de la dehesa tan lliure com pots, tot esperant els 9 mesos i 100 kg de pes, que et fan ascendir al grau de gordo,  ja ni has de buscar menjar, et donen les millors glans pel teu engreixament final. Ja quan tens 14 mesos vas veient desapareixer els teus companys i companyes de joventut, tu que en llibertat podries viure entre 10 i 14 anys, malauradament, tantes atencions al final només han estat per que et pelin amb rapidesa, i que les persones gaudim de les teves carns. Com és la vida del porc....

  M'agrada la música, tant com la fotografia, i darrerament he estat donant voltes a la manipulació fotogràfica en edició, ja saps, fotomuntages en Photoshop o similar. Aquí és on he pensat que hi ha un comú denominador amb la música, m'explico. Agafar una foto i fer-la ressaltar en edició, però sense alterar el contingut bàsic, ni transformar-la en una altra cosa/obra diferent, em recorda als musics i grups que escoltes un disc grabat i un dia vas o veus un concert i uns sonen molt similars. Per contra, els qui treballen amb molts efectes i maquinària tal que només es poden reproduir en estudi, són una altra cosa, ni millor ni pitjor, diferent.