Pere Ferrer

Segueix fent calor, ha vingut de cop i sembla que no marxarà durant uns mesos. Fins i tot les fulles a ple sol, mostren l'esquelet de la tija, és com una radiografia sense rajos X. Crec que uns dels que estan contents amb aquesta calor humida són els mosquits, que ben bé no sé quina finalitat tenen en l'ecosistema, ho hauré d'investigar....

Ara que fa calor, ve de gust beure coses fredes, menjar plats freds, estar amb l'aire condicionat, ficar el cap dins la nevera, passar-se un glaçó per la pell, però tot això necessita energia que fa més calor encara, o sigui que si un no te cap d'aquestes coses, sempre pot pensar que d'aqui uns mesos tornarà l'hivern i portarà de nou el fred natural, gratis, sense contaminar. Llavors voldrem escalfor, calefacció, prendre coses calentes.... 

El que controla a altres pot ser poderós, però el que s'ha dominat a si mateix, és encara més poderós. El que controla a otros puede ser poderoso, pero el que se ha dominado a si mismo, es aun más poderoso. He who controls others may be powerful, but he who has mastered himself, is even more powerful.

Viu, com si anéssis a morir demà. Apren, com si anéssis a viure per sempre Vive, como si fueras a morir mañana. Aprende, como si fueras a vivir para siempre Live, as if you will die tomorrow. Learn, like you're going  to live forever.

De tots els animals, l'home és l'únic que és cruel. És l´'unic que inflingeix dolor pel plaer de fer-ho. De todos los animales, el hombre és el único que es cruel. Es el único que infiige dolor por el placer da hacerlo. Of all the animals, man is the only one who is cruel. He is the only one who inflicts pain for the pleasure doing it.

Una fotografia és un secret sobre un secret. Quan més et digui, menys saps. Una fotografia es un secreto sobre un secreto. Cuanto más te diga, menos sabes. A photograph is a secret abotu a secret. The more it tells you, the less you know.

La paràbola del vidre trencat va ser creada per Frédéric Bastiat en el seu assaig de 1850  Ce qu'on voit et ce qu'on ne voit pas (El que veiem i el que no veiem) per il·lustrar la idea dels costos amagats (avui més coneguts com a costos d'oportunitat). La paràbola explica com un nen trenca el vidre d'un comerç. Al principi tothom simpatitza amb el comerciant però aviat comencen a suggerir que el vidre trencat beneficia el vitraller, que comprarà pa amb aquest benefici, i beneficiarà el forner, qui comprarà sabates, qui beneficiarà el sabater, etc. Finalment la gent arriba a la conclusió que el nen no és culpable de vandalisme, sinó que ha fet un favor a la societat i ha creat benefici per a tota la indústria. La fal·lacia d'aquest raonament segons Bastiat consisteix que es consideren els beneficis del vidre trencat, però s'ignoren els costos amagats; el comerciant està obligat a comprar una finestra nova, quan potser aniria a comprar pa i beneficiaria el forn...

Molt he estimat i molt estimo encara. Ho dic content i fins un poc sorprès de tant d'amor que tot ho clarifica. Molt he estimat i estimaré molt més sense cap llei de mirament ni traves que m'escatimin el fondo plaer que molta gent dirà incomprensible. Ho dic content: molt he estimat i molt he d'estimar. Vull que tothom ho sàpiga. Poema de: Miquel Martí i Pol

ABANS QUE NEIXI L'ALBA  ...mentre che'l danno e la vergogna dura...  MICHELANGIOLO, Rime, 247  És bo de tenir llàgrimes a punt, tancade s per si tot d'una mor  algú que estimes o llegeixes  un vers o penses en el joc  perdut  o bé, de nit, abans  que neixi l'alba, algun lladruc  esquinça el dur silenci.  I vénen els records  de tantes culpes que no has  mai expiat  i veus el derrotat  exèrcit dels homes  arrossegant els peus feixugament  per les planúries fangoses  sota la pluja, mentre xiulen els trens.  Que tot és dur, cruel, sense pietat  i sempre el mal i la vergonya duren.  Poema de: Jordi Vinyoli

La rosa té un batec de cosa viva que forma part del nostre propi alè, i quan l'abril encara no ens arriba ens anyorem, i no sabem perquè. Poema de: Joana Raspall

Blanc sobre blau, els núvols, pel cel d'aquests matins  passen sense l'angúnia de cap ànima a dins. Matins de març, on sembla que la vida comenci  i nosaltres tornem, verges en el silenci. a l'esperança del primer dia del món!  Els núvols fan el cel més blau i més pregon.  Somnis de l'aigua! Entorn de la seva peresa,  l'aire els dona una forma gairebé per sorpresa,  un límit en l'atzur. Fàcil com la cançó  del flabiol als llavis, plens de sol, del pastor,  la seva ombra camina sobre l'aigua captiva  dels rius, dels llacs i de les mars. I jo, a la riba,  penso, en veure'ls passar, per quin caprici els déus  fan i desfan per sempre meravelles tan breus.  Poema "Els núvols" de Marius Torres.