Pere Ferrer

La Diada de Sant Jordi a Catalunya és una festa que se celebra el 23 d'abril amb el Dia del Llibre i la Fira de les Roses, símbols de la cultura i l'amor,i és també una jornada que reivindica la cultura catalana. És el dia dels enamorats, i per això des del segle XV és costum regalar una rosa vermella «com la sang» a l'estimada. A la dècada de 1930 s'hi afegeix el costum de regalar un llibre al noi, amb motiu del dia del llibre. Motiu:  La festa de Sant Jordi se celebra a tot el país el 23 d’abril, dia en què es va morir el cavaller Jordi l'any 303. El sant, que restava sota les ordres de l’emperador Dioclecià, es va negar a seguir l’ordre de perseguir els cristians, per la qual cosa va ser martiritzat i decapitat. Molt aviat el començaren a venerar com a màrtir i de seguida aparegueren històries fantàstiques lligades a la seva figura. El culte a Sant Jordi es va estendre plenament a tots els Països Catalans, durant l’edat mitjana, per bé que al segle VIII ja ...

La fotografia és un llenguatge de comunicació no verbal, també pot ser un art segons algunes persones, però bàsicament ens serveix per comunicar-nos, donar i rebre informació. Per exemple, una foto familiar és un record, un moment que ja no tornarà, com si haguéssim escrit en un tros de paper una frase, una fotografia també pot ser coneixement, una fotografia del pol sud, segurament no hi aniré mai al pol sud, però podré dir que "l'he vist" gràcies als ulls d'una altra persona, menys és res. Quan algú mira una fotografia hi interacciona, potser intenta mirar-la amb una visió objectiva, la composició és la que hauria de ser? si no ho és, te algun motiu interessant per trencar les normes?, aporta alguna cosa el desenfocament o l'enfocament? el color distreu? i així durant una estona, però si només s'analitza una fotografia d'aquesta manera, mai ens arribarà a dir res de res, és com si en un llibre hi mirem si les comes i punts estan al seu lloc, si la orto...

Poesia de Josep Carner Aigües de la primavera que degoten pels jardins, posades damunt les branques, les gotes es tornen brins. Al cor d'una trista fotja tremolen els cels divins. S'acuita la neu a fondre's i baixa torrent endins; la fressa de les escumes, com mou el fullam dels pins! Com sotgen, les flors novelles! Com dringuen aquests matins! Al riu de les aigües noves diuen que hi ha tres remolins: !L'un molia or i plata, l'altre perles i robins, l'altre l'amor de les dames que captiven els fadrins".

Quantes vegades volem fer una fotografia i ens trobem amb cables de llum, de telèfon, del que sigui, pel mig? jo m'hi trobo moltes vegades. Fa temps els intentava treure de l'enquadrament, però sovint trencava la composició que volia fer, després vaig intentar eliminar-los clonant en la edició posterior, però ni quedava bé i era una pèrdua de temps immensa. Ara segons com, els ignoro, o intento que formin part de la mateixa composició de l'escena, con unes guies, a mi ja no em molesten, no ho puc evitar, llavors intento treure'n profit.

La llum del sol a la primavera o de la tardor és molt interessant ja que encara que sigui al migdia no és una llum zenital com a l'estiu, i permet fer fotografies a contrallum com aquesta.

Com a símbol diferencial de la vestimenta clàssica antiga dels catalans, la barretina és un fantàstic exponent, m'agraden molt les barretines i n'hi ha de molts tipus, tal i com es pot veure en aquesta parada dedicada a la venda d'aquesta peça de roba per ficar-se al cap.

La fotografia de paisatges no és el tipus de fotografia al que em dedico més, però ja que hi era... desconec si la presència del vaixell es pot considerar "paisatge", però per mi tanca el triangle de la composició en aquesta ocasió.