Pere Ferrer

  Sensació de decrepitud, abandonament, solitut, a l'aeroport en temps del Covid-19

  1 2 Quina fotografia esta feta amb un smartphone i quina amb una càmera reflex El que em costa més en la fotorafia amb smartphone és mantenir el pla focal perpendicular.

Aquest pal de fusta és de cables de telèfons, o millor dit, ho era. Qui li havia de dir, quan fa uns 50 o 60 anys que el van plantar (els pals es planten no? ), i dic plantar ja que aquests pals creixen, sí, de veritat, no en alçada, si no en coses que els hi pengen, Com qui va omplint una maleta, que després no es pot tancar. El pobre pal que al principi només tenia que aguantar 3 o 4 cables de telèfon fixe, d'aquells de baquelita negres, i després dels de tipus góndola, bé, pels góndola segur que ja devia tenir 10 o 15 cables per les cases a les que subministra el servei. Fins fa poc temps només tenia un grapat de cables telefònics, i unes quantes ferides de renovació de cablejat, per portar Internet amb cable de coure fins un modem que si despenjaves el telèfon es tallava la connexió i tal.  Així anava passant els dies el meu amic de fusta, però no fa gaire, ja sóc incapaç de desxifrar què li penja, caixes d'empalme, fibra òptica, catxarreria estranya i diversa, i el pal agu...

  Per acabar amb el tema de la percepció visual, veient el meu gos em preguntava com veuen el món els gossos? curiós que és un. Buscant per Internet vaig trobar una sèrie de respostes que coincidien en uns punts concrets, per fer-ho breu i gens científic: 1.- Veuen els colors, el groc i el blau com nosaltres, el verd com un gris-groc i el vermell com un marró-groc (pels cons situats a la retina sembla ser) 2.- La definició també és diferent, a partir de 25 metres és difícil que vegin elements petits amb la nostra claredat, a no ser que es moguin. 3.- Quan una cosa es mou, ho veuen millor i més ràpid que nosaltres, també ajuda que la seva visió perifèrica és bastant més gran, així com el seu tamany de les pupiles que permet més entrada de llum, per això també hi veuen entre 3 i 5 vegades més en la foscor que els humans (pels bastons situats a la retina es veu). Si a aquestes diferències visuals li afegim el seu excelent olfacte, podem afirmar que els gossos hi veuen bé, força bé, in...

  Tercera i última fotografia de l'experiment. Continuo amb la focal de 58mm a f/2 però més allunyat de la flor, és la protagonista però hi ha més elements en la escena, són 3 flors, una de cara propera i dues d'esquena més allunyades, les ombres com un reflex a la paret. Tot plegat és una escena totalment diferent, però si ens centrem només en la flor d'abans, ara ja tota esta en focus, un focus suau, però tant el centre groc com els pètals rosats els percebem amb nitidesa, mentre que els altres elements ja estan fora focus, juguen el seu paper de donar-li equilibri compositiu i context a la flor principal. 

  En aquesta segona part, a diferència de la fotografia anterior, la imatge és la mateixa, però el focus està just al centre de la flor, on té els seus òrgans reproductors, d'un espectacular color groc. Segueix sent feta a la mínima distància que em permetia el meu 58mm i a una obertura de f/2, el fons segueix estant molt desenfocat, els pètals de la flor estan francament desenfocats, i només hi ha focus a l'interior, com si fos un sol que irradia una llum que el fa clarament protagonista i amo de la escena, és una percepció molt més plaent, suau, armoniosa, i segurament casa millor amb la nostra percepció i experiència visual. Posades una al costat de l'altre potser es veu millor. Encara que tot són gustos, es clar.

  En aquesta fotografia feta a la mínima distància i a una obertura de f/2 , el focus esta en el pètal de dalt de tot, així que a banda d'aquesta porció de la imatge la resta de la flor esta desenfocada i el fons molt desenfocat, el resultat per mi és horrorós, em posa molt nerviós, el centre de la flor em crida, de color groc, la vista m'hi va i no veig res, tot fora de lloc. Suposo que això és la percepció de la nostra ment, de com interpretem les coses, en aquest casa una imatge, i els milers de fotos de flors que hem vist durant anys, fa que un s'hagi de plantejar el que vol mostrar d'una altra manera. Això ho veurem en la següent entrada del blog.

  No entenc com hi ha gent que no desitja rebre publicitat, ofertes, i qualsevol altre documentació que inciti al consum de manera desenfrenada, a la seva bústia de correu. És veritat que la majoria de busties no estan dissenyades pel volum de propaganda que ens poden arribar a deixar en un dia, tota allà rebutida com una olla de caldo de Nadal, però a falta de paper de diari, que gairebé ningú ja no compra, si no que es llegeix per mitjans digitals, és una molt bona opció per tenir paper d'excelent qualitat per pelar-hi patates, mongetes, i qualsevol altre producte alimentici apropiat, com es feia a casa els nostres progenitors. Diguem sí al correu comercial en substitució del paper de diari.

Sóc una boia de piscina, no es pot negar que la meva vida es podria considerar curiosa, em posen en remull tot el dia, però estic ben sola a l'aigua, abans que algú es bany em treuen i em deixen sola altra vegada en terreny sec, quan surten de la piscina em tornen a posar a l'aigua, serà per això que ploro constantment? les meves llàgrimes són de clor, la única companya efímera que tinc, i quan de tant plorar no en queda ni rastre, em posen una altra companya per que segueixi plorant les meves llàgrimes i l'acabi fent desaparèixer de nou, un cercle perfecte de solitud. Quina vida...

  "Si pogués dir-ho amb paraules, no aniria tot el dia carregat amb la càmera" Lewis Hine "Si pudiera decirlo con palabras, no iria todo el día cargado con la cámara" Lewis Hine 'If I could say it in words, I wouldn't carry the camera every day' Lewis Hine

  "La fotografia no pot cambiar la realitat, però si pot mostrar-la" Fred McCullin "La fotografía no puede cambiar la realidad, pero si puede mostrarla" Fred McCullin 'Photography cannot change reality, but it can show it' Fred McCullin

Una mica de relax? sí, una mica, un mar en absoluta calma, pla, sense vent, sense moviment aparent, total tranquilitat, relaux, pausa, però, algú ha engegat una petita barca per anar a..... relax sí, però mai total.

Al llarg de la història, i això crec que és molt important, tant els filòsofs, des de l'antiga Grècia fins als nostres temps, i també molt més recentment la psicología, ha estudiat el tema tractant de donar una resposta, i és molt probable que ho hi hagi una única resposta a la pregunta. Des d'Aristòtil, a Hobbes, Rousseau, Fromm, i una infinitat de filòsofs i estudis prsicològics de tota mena, sembla que al final, com a únics animals racionals, és a dir, que tenim uns conceptes que cap altre animal te, com el concepte de la mort, la cultura, etc.. La persona neix en una societat que ja fa segles que hem construït per sobreviure, ja que si només tinguéssim la part irraconal o genètica faria anys que hauriem desaparegut com a espècie. Llavors és el component racional que ens permet sobreviure des de'l mateix moment en que naixem. És difícil fer un reduccionisme bipolar de blanc o negre en la conducta humana, sóm éssers racionals també, i això entra en conflicte amb la irraci...

Quan sóm només espectadors i quan sóm protagonistes? Cuando somos sólo espectadores y cuando somos protagonistas? When we are only spectators and when we are protagonists?