Pere Ferrer

 De la casa murciana Botanicae, el perfum que més m'agrada és Shomal, el perfumista el descriu d'aquesta manera: " Siempre que hacemos una parada encontramos té caliente, una sonrisa y miradas curiosas. En las alfombras disfrutamos un verde denso, un paisaje calmado y tradición abierta.  Masuleh." No li portaré la contraria, millor ell que ningú el que li recorda, però és un perfum suau, unisex, bastant floral almizclat, o sigui net i suau. Obre amb una  mandarina y jacint que deixa pas a l'iris acabant de fons amb ambar i almizcle. Em dura perfectament entre 7 i 8 hores, per mi és com la base d'un altre perfum que tenen que es diu "Patio"

 Avui toca parlar del perfum de la casa Chanel, Allure Homme Sport Eau Extreme, bastant diferent del Allure Homme Sport. Aquest a mi m'agrada més, és més atalcat, és fresc però menys, per tant és més versàtil, és suau en projecció i estela, em ve a durar unes 6 hores, i algun dia, no sé el motiu, fins a 9 hores... Com gairebé tots els perfums que tinc són "mainstream", o sigui per agradar a la immensa majoria de la gent, però en aquest punt d'atalcament, o lletós, cremós, li trobo un no se què que m'encanta, certament pels ingredients que porta, crec que hauria de durar ben bé unes 7 hores sense problema, però la realitat és que a partir de la quarta baixa i la sisena ja és a ran de pell, però l'aroma s'ho val, sempre porto decants amb mi, i unes atomitzacions el fan recuperar i allargar la seva vida útil.

 M7 de YSL és un perfum, diuen que amb oud, jo no ho sé si és oud o no, però es amaderat, especiat, aromàtic fresc, ambarí, una mica dolcet, i m'aguanta unes 6 hores, que no esta malament.

 Un perfum de Teo Cabanel: Et Voilà. Olor a net, roba neta, pell neta, aroma particular que es fon amb la olor personal de cada persona. Sembla que hauria de durar poc, però sense problema aguanta 6 o 7 hores perfectament.

 M'he donat compte que fotografiar en alguna de les càmeres que tinc, analògiques, de carret, és com una teràpia personal, que em va bé quan estic saturat de fotografiar en digital, de vegades milers de fotos seguides. Em calma no veure el resultat, em calma la concentració en la presa de la imatge, el pensar en l'apertura manualment, enfocar, etc... 

Amb aquest titol, no em refereixo a la teoria d'Albert Einstein. Em refereixo a la relativitat de les coses. Per exemple un cotxe, en principi serveix per desplaçar persones i coses del punt A al punt B, però hi ha molts tipus de cotxes, més senzills, més cars, més grans, més especialitzats, més simples, més barats, més petits... cada un te els seus avantatges i els seus inconvenients, una bona opció seria tenir més d'un cotxe, per així poder anar a la feina amb un cotxe econòmic, petit, fàcil d'aparcar i baix manteniment i cost, i tenir un tot terreny especialitzat en anar per fora carretera, en condicions climàtiques i de terreny extremes, per exemple. Clar que això és molt car, llavors s'ha de posar en una balança l'equilibri de la utilitat i les necessitats, per això crec que és relatiu definir un vehicle millor que un altre. Exactament passa amb la fotografia, tenim moltes eines, exactament equivalents a l'exemple anterior, i la decisió també hauria de ser ...

 Crec que al final fem fotografies com a mitjà d'expressió, com igualment podriem fer un curtmetratge, un vestit, un dibuix, ... la fotografía no és més que una eina més que tenim per expressar-nos, de vegades més superficialment, de vegades més profundament. El dubte que tinc, és: quan una fotografia és millor als ulls dels altres? quan és més superficial o quan és més intenta, i les ha disparat la mateixa persona.