Salta al contingut principal

La caça del senglar


Diumenge 28/04/2012, 08:00 a.m.

S’ha convocat als caçadors de L’Ametlla del Vallès per fer una caça de porcs senglars a la zona de Can Forns. Hi ha un excés de població d’aquests animals en el municipi, on hi han trobat un bon refugi ja que fa uns anys que esta prohibida la caça en el terme municipal, i a banda de les molèsties i destrosses que provoquen en els camps de cultiu, comencen a ser un perill per la població humana, possibles accidents de trànsit i també possibles atacs per la gent que passeja pel bosc, si l’animal és un exemplar vell i solitari, o si  s’entra sense saber-ho en el seu cau on hi han les femelles i les cries.


L'organització entre les diferents persones que participen en la batuda és fonamental, per evitar accidents i per que sigui el més profitosa possible. Aquests caçadors de L’Ametlla tenen força experiència, no parlen massa entre ells, saben el que han de fer, es coneixen el terreny pam a pam, coneixen els costums dels senglars perfectament, els gossos van per feina i també són veterans.


Apareix la televisió nacional, TV3,  per fer un reportatge de la batuda, es parla amb els caçadors, i amb membres de l’equip de govern de l’Ajuntament, concretament el Regidor de Medi Ambient, Sr. Carles Borras, que respon amablement a les preguntes de la periodista, i que es passarà tot el matí, donant voltes amb el cotxe pel perímetre de la zona de caça, comprovant que tot es desenvolupa amb la màxima seguretat, els membres de Protecció Civil i la Policia Municipal, també s’han desplegat pels tots els possibles accessos de la zona, advertint i controlant els moviments de les persones i vehicles que s’acostin al perímetre de seguretat establert.


Es farà una batuda amb els gossos aixecant els senglars dels seus caus i els caçadors els esperaran apostats al llarg del territori escollit.
Una vegada els caçadors estan en els seus llocs, tots van comunicats entre ells amb walkie talkies i auriculars, és l’hora de deixar anar els gossos per que descobreixin els amagatalls dels senglars i els aixequin, sonen els corns de caça i comença l’acció.


 Pels que no hi entenem en això de la caça, ens sorprèn el silenci dels gossos, van per feina seguint els rastres d’olor dels senglars, però no fan cap soroll, només quan els han descobert emeten uns sons molt particulars, que no són lladrucs normals i corrents, com podria fer qualsevol gos que vigila una finca, quan passen pel teu costat, ni et miren, són realment uns gossos excepcionals molt ben entrenats per fer aquesta perillosa feina.



S’escolten els primers trets d’escopeta a la mitja hora, minuts més tard un parell de trets més, passen les hores, i sembla que han acorralat uns quants senglars en un extrem de la zona de batuda, ara s’escolten més trets concentrats en aquesta àrea. Un parell de senglars greument ferits, però amb una força descomunal, pròpia de la seva espècie, quan semblen morts, s’aixequen i fugen sortint del perímetre de caça.
Als caçadors no els agrada deixar animals ferits, igualment moriran aviat, però és un patiment per la bèstia, que sempre que poden, intenten evitar.


Ja han passat 4 hores i mitja des de l’inici de la batuda, els gossos estan molt cansats, els caçadors també, s’han matat 4 o 5 senglars i dos o tres han escapat ferits.



Els caçadors ja tornen als seus vehicles amb els gossos, i s’els veu satisfets pel resultat aconseguit, no és gens fàcil caçar senglars. Són gent molt amable i faciliten la feina dels periodistes i del mateix fotògraf que esta escrivint aquest article, tot i la tensió acumulada i el cansament, acompanyen als periodistes de la televisió fins on podran filmar algun senglar abatut, i tancar el reportatge televisiu amb el balanç de la jornada de caça.




És hora de recollir els gossos, les escopetes i tot l’equipament que porten al damunt. Tornar cap a casa, a descansar i recuperar-se, d’aqui uns dies hi haurà una nova batuda.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La bella dorment

Dolce & Gabbana Pour Homme

 Un clàssic renovat. He tornat a comprar Doce & Gabbana Pour Home, la versió 2012. Havia utilitzat la primera la de 1994, i no s'assemblen gaire en la meva memòria. En aquesta trobo una semblança important amb  Jaipur edp , que ja he explicat les meves impresions. Les grans diferències entre les dues, per mi, són que aquesta és més brillant, projecta més, és més moderna (la Jaipur té un aire una mica més clàssic, també més formal). De tota manera no és una fragància netament d'estiu cítrica punyent i àcida, però funciona bé tot l'any. Aquesta és més projectona, més diurna, més per oficina o casual, duració unes 5 hores correctes. Les prohibicions d'ingredients i reformulacions fa que els aromes dels anys 90 quedin en el record, comparada amb la formula de 1994. 

Saffron Oud - Arabian Oud

 Nova incorporació als perfums, la trobo raonablement semblant a Supremacy in Oud de Afnan, però més potent en sortida i estela, duració. Preu més elevat, però per a mi val la pena el canvi. Saffron Oud de Arabian Oud després de mirar el seu catàleg, és la que em crida l'atenció, amb poca distribució per aquestes terres, el millor és esperar ofertes en la seva pròpia pàgina web oficial: Arabian Oud.com. Vaig reorganitzant aromes similars i simplificant duplicitats. Recomanable si agraden aromes poc mainstreams, però per mi més originals, diferents, equilibren la rotació de perfums personal, descobrint nous aromes. Usable tot l'any, amb aire condicionat, no a ple sol a l'estiu, i controlant les atomitzacions, depenent de si és interior o exterior, no tinc problema en usar-la tot l'any.