Per casualitat vam anar a parar a una exposició itinerant de l'artista conceptual Jordi Benito i Verdaguer, nascut a Granollers al 1951 i mort a Barcelona al 2008. No el coneixia abans, per això esta bé que hi hagi exposicions itinerants, així s'aprenen coses. Tot i que el que m'hauria agradat seria poder parlar amb l'home sobre la seva visió que el portava a aquella radicalitat d'expressió.
Com a analfabet artístic, no vaig entendre gran cosa. Després de mirar i buscar una mica per sobre, segueixo sense entendre gran cosa, les crítiques són un grapat d'adjectius que no entenc, així com les seves obsessions que el porten a fer el que fa, per tant, sense més coneixement, un petit reflex de com vaig interpretar la visita al museu, per cert, un espai molt ben pensat i dissenyat per al que és.
El començament va ser normal, però a mida que anava veient l'exposició em va anar canviant la manera de retratar.
Com a analfabet artístic, no vaig entendre gran cosa. Després de mirar i buscar una mica per sobre, segueixo sense entendre gran cosa, les crítiques són un grapat d'adjectius que no entenc, així com les seves obsessions que el porten a fer el que fa, per tant, sense més coneixement, un petit reflex de com vaig interpretar la visita al museu, per cert, un espai molt ben pensat i dissenyat per al que és.
El començament va ser normal, però a mida que anava veient l'exposició em va anar canviant la manera de retratar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada