Al llarg de la història, i això crec que és molt important, tant els filòsofs, des de l'antiga Grècia fins als nostres temps, i també molt més recentment la psicología, ha estudiat el tema tractant de donar una resposta, i és molt probable que ho hi hagi una única resposta a la pregunta.
Des d'Aristòtil, a Hobbes, Rousseau, Fromm, i una infinitat de filòsofs i estudis prsicològics de tota mena, sembla que al final, com a únics animals racionals, és a dir, que tenim uns conceptes que cap altre animal te, com el concepte de la mort, la cultura, etc.. La persona neix en una societat que ja fa segles que hem construït per sobreviure, ja que si només tinguéssim la part irraconal o genètica faria anys que hauriem desaparegut com a espècie. Llavors és el component racional que ens permet sobreviure des de'l mateix moment en que naixem.
És difícil fer un reduccionisme bipolar de blanc o negre en la conducta humana, sóm éssers racionals també, i això entra en conflicte amb la irracionalitat o la genètica del simple sobreviure como a espècie, i aquí vindría la complexitat de la resposta a la pregunta. Sóm tan bons i tan dolents com les decisions que prenem en el nostre entorn socio-cultural. I aquestes decisions, per fer-ho simple, es basen en l'entorn i el context en el que sóm educats, creixem, i el fem nostre.
Llavors la resposta es molt més complexa, la genètica és una part de la resposta, la cultura i la societat éés la gran part de la resposta, o potser no?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada