En general, la obscuritat ens incomoda, ens neguiteja, ens pot fer por de manera natural, degut a que ens priva d'un sentit bàsic per la supervivència com és la vista, anem a les palpentes, hem de parar l'orella i fiar-nos del tacte, que són sentits molt menys desenvolupats per reconèixer l'entorn que ens envolta. No obstant hi ha molts casos en que l'obscuritat és benvinguda, si no gairebé necessària, i no parlo de dormir, parlo en sentit metafòric.
Quants actes humans necessiten de la obscuritat, de la foscor, de la opacitat, del secret? diner negre, tràfic de persones, tràfic d'organs, tràfic de drogues, assassinats, robatoris, tràfic d'armes, i una llarga llista d'actes no legals.
Aquesta obscuritat no és genètica ni irracional, és molt racional i utilitzada amb plena consciència, i com que és obscura, costa molt posar-hi llum, no és fàcil. Vivim en un món dual, el de la claror i el de la obscuritat, tampoc és que hi lluitem massa contra la obscuritat, total, com ja vaig dir abans, la llei del mínim esforç acaba guanyant...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada