Aquest perfum, Jaipur Homme EDP, del fabricant de rellotges i joieria Boucheron, és un dels tres "vella escola" que tinc, i que encara valen la pena tenir-los, adeu als Cool Water de Davidoff, Esencia de Loewe, Acqua di Gio d'Armani, Pi de Givenchy, Allure Homme de Chanel, Egoïste de Chanel, i tants d'altres, tots en concentració EDP dels anys 80 i 90, ja gairebé no queda res d'allò. Reformulacions i regulacions els han anat diluint fins ser una broma a preu desorbitat, la majoria dels pocs que encara existeixen.
Els temps canvien, els gustos també, ja tornaran els fougere segurament en un futur, mentre, ens hen d'anar adaptant al que la industria ens ofereix, o pagar a preu d'or alguns perfums ninxol.
Un d'ells és el M7 de YSL que ja n'he parlat en aquest Blog, avui li toca el torn al Jaipur, no és que em tornés boig en la seva època, però per sort encara manté el seu encant bastant intacte: sortida allimonada y herbal, evolucionant cap a una canyella i nou moscada com espècies, i de fons una cremosa vainilla amb suaus però persistents notes amaderades. No és un perfum que destaqui per la seva projecció, tampoc el veig clarament per fred o clarament per calor, certament sembla que desenvolupa millor les seves qualitats en fred, però en calor, amb aplicació moderada no esta gens malament tampoc. I el millor de tot es que esta a un preu realment assequible, manté la olor que tenia, i la duració de 6 o 7 hores depenent del dia, el fan encara una compra digne a dia d'avui. Prefereixo la major duració de la EDP per contra d'una major projecció inicial de la EDT, l'aroma bàsicament és molt semblant.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada